Erradicar les malalties hereditàries és fonamental. Per aquest motiu, les controlem en cadascun dels nostres progenitors, mitjançant un seguiment sanitari veterinari i fent els exàmens pertinents en cada cas.

Malalties

Les malalties hereditàries de transmissió genètica no són exclusives del Labrador Retriever, sinó que es produeixen i són coincidents en altres races. Per exemple, els gossos de talla mitjana i gran són propensos a desenvolupar, tal com passa amb el Labrador Retriever, malalties com la displàsia de maluc i colze.

displàsia de MALUC:

És una malformació de l’articulació coxofemoral del gos i apareix per causes genètiques però també es pot veure agreujada per altres factors. Consisteix en la manca d’encaix entre sí del fèmur i el maluc, la qual cosa provoca que l’articulació no faci el joc correcte provocant inestabilitat a l’animal, pèrdua de mobilitat i dolor.

displàsia de COLZE:

És una malaltia que consisteix en múltiples anomalies a l’articulació. Aquesta està formada per tres ossos, radi, cúbit i húmer. En cas que aquests tres ossos no encaixin a la perfecció per alteracions en el creixement, es produeix una distribució anòmala del pes provocant dolor i desenvolupant artritis.

Tan per la displàsia de maluc com de colze, el control exhaustiu mitjançant examen radiològic dels progenitors que es destinaran a la reproducció, és essencial per prevenir l’aparició d’aquestes malalties, però no només la genètica és la causa de la displàsia de maluc i colze si no que hi ha altres factors que poden influir en major o menor mesura al desenvolupament d’aquestes. I és que, és molt important el mitjà en què es desenvolupa el cadell fins al primer any de vida. Per això és bàsic una alimentació equilibrada per evitar l’obesitat, no fer exercici en excés fins als vuit mesos com a mínim i evitar córrer en terres relliscosos, pujar i baixar escales diàriament, entre altres.

MALALTIES HEREDITÀRIES:

Son aquelles malalties que es transmeten genèticament dels progenitors als seus descendents de forma hereditària. És a dir que el gos pot ser lliure, afectat o portador. Si un dels progenitors és lliure i l’altre afectat o portador, els cadells mai la patiran però podran haver heretat la malaltia i ser-ne portadors. Si els dos progenitors son afectats o portadors, els cadells hauran heretat la malaltia i en un percentatge elevat seran afectats. De la mateixa manera que si els dos progenitors son lliures, els cadells no la heretaran.

Existeix un diagnòstic per determinar si un individu genèticament està afectat per aquestes malalties, mitjançant un anàlisis de ADN que es tramita a laboratoris especialitzats i de referència, com és l’Alemany Laboklin.

Pra - Atrofia progressiva de retina: És una malaltia hereditària que apareix als tres anys i afecta als dos ulls per igual i dintre de les diferents races de gossos, n’hi ha que tenen més predisposició a patir-la, essent el Labrador Retriever una d’elles. Consisteix en el deteriorament progressiu de les neurones fotoreceptores de l’ull, motiu pel qual la retina no té la capacitat de captar la llum i per tant no pot enviar la informació al cervell, la qual cosa provoca que el gos vagi perdent la visió paulatinament.
És una malaltia degenerativa que no té cura, tot i que hi ha tractament que la pot endarrerir, per això és important un diagnòstic precoç.
Mcd - distròfia muscular corneal: És una malaltia hereditària minoritària que afecta als dos ulls provocant paulatinament la pèrdua de transparència de la còrnia, la qual es va tornant opaca per l’acumulació de material estrany alterant la seva estructura i funcionament.
Hnpk – paraqiueratosis nasal hereditària: És un defecte genètic causat per una mutació en un gen que regula la diferenciació de las cèl·lules de la pell del nas. Formant crostes a l’epidermis de l’àrea nasal.
Sd2- displàsia esquelètica 2: és un trastorn esquelètic lleu que causa nanisme desproporcionat a les extremitats. Els gossos afectats desenvolupen les potes curtes, mentre conserven una longitud i amplada normal del cos. Els ossos de les cames afectades estan més doblegats que les dels gossos no afectats, essent les potes de davant les mes afectades.
Rd/Osd – displàsia oculoesquelètica: Displàsia retinina/displàsia oculoesquelètica (RD/OSD). Els gossos afectats tenen anomalies esquelètiques caracteritzades per nanisme de extremitats curtes i defectes oculars, despreniment de retina i cataractes.
Dm – mielopatia degenerativa: És una anomalia que afecta la medul·la espinal del gos fent que la seva mobilitat es redueixi paulatinament. Aquesta malaltia es comença a manifestar als 4 anys i s’agreuja a partir dels 8 anys. Es caracteritza per la paràlisis progressiva de la part posterior del gos i amb el temps acaba afectant els intestins. Salvant les diferències, es podria comparar amb la malaltia ELA humana.
Cnm o hmlr – miopatia centronuclear: Es caracteritza per la debilitat muscular a causa d’una mutació hereditària que afecta al desenvolupament i la funció muscular. Aquest trastorn es manifesta els primers anys de vida i afecta greument la qualitat de vida del gos.
Narc – narcolèpsia 3: Igualment que en els humans, la Narcolèpsia en gossos és un trastorn de la son amb episodis sobtats de son. No és progressiva ni potencialment mortal. Los gossos afectats poden mostrar signes entre las 4 setmanes i els 6 mesos de vida. Els gossos afectats s’adormen més ràpid que los gossos no afectats i no poden estar desperts durant un període prolongat de temps. En resposta e l’estímul emocional, los gossos afectats poden experimentar cataplexia: una perduda de la musculatura.
Eic - col·lapse induït per exercici: És una malaltia neuromuscular i els primers símptomes són les alteracions en el caminar del gos, rigidesa a les extremitats i tambaleig, essent més evident en les extremitats posteriors. En alguns casos arriba a les extremitats anteriors deixant a l’animal tombat, però normalment conscient tot i que es desorienten. El gos mostra debilitat muscular i col·lapse entre 5-15 minuts després de l’exercici o en un moment d’estrès important.